LA CRÒNICA DE LA GRAN FINAL DEL PATRÓ 2009

Final Torneig del patró de Fútbol-7 San Isidoro 2009

GEODETIC FUTBOL CLUB [3-0] TOPO 1A

SANT MARCOS APAREIX DE NOU PER A FER EN TRES MINUTS EL SOMNI REALITAT I AMB TOTES LES LLETRES DEL MÓN GEODÈSIC: CAMPIONS

Aquest dimecres 6 de Maig de 2009 passarà a la història per dos noms importants en el nom de l’esport balompèdic. El primer de ells és de Fuentealbilla i té el nom d’Andrés Iniesta que amb el seu meravellós gol a Stanford Brigde ha portat al FC Barcelona a la gran final de la Champions League deixant al seu equip a les portes d’una històrica temporada en la qual el triplet de Lliga, Copa i Champions es possible, però també hi ha un segon nom procedent de les oblidades terres de Terol que també retronarà en molts anys i es el del gran Marcos, lluitador incansable com els que hi ha per a furtar una pilota, per a arrossegar defenses facilitant el treball dels seus companys i que hui ha sigut l’heroi del torneig del patró am d’aquest any gràcies al seu encert davall els pals fent d’improvisat porter i amb tot el dolor del seu cos com un gran gladiador en les grans batalles de la història ha portat amb tres gols com a tres moviments sísmics de glòria a Geodetic Futbol Club a emportar-se la copa del patró San Isidoro 2009 i que dintre d’una setmana es farà realitat al sopar de gala de les diferents disciplines esportives. Un títol que farà molt que parlar en aquesta temporada i que deixa a l’equip geodèsic en el millor moment per a fer noves gestes en el futur.

Calor insuportable a les set de la vesprada i amb molts dubtes començava aquesta final. Marcos no es sentia capaç de aguantar molts minuts i esperà el moment oportú per el qual el seu cos li diguera que eixiria a lluitar com els grans però la gran notícia estava amb la presència de Norat davall la porteria geodèsica. Àngel, amb pissarra en mà i estratègia ben definida, ho tenia ben clar. El mig del camp ha de ser la clau perquè si Imanol està be arribaran les oportunitats estiga qui estiga davant i si Marcos diu OK, millor, peró que la clau és que el control del territori siga nostre i així ho va fer deixant la gran responsabilitat a Imanol de manar i que jugadors pocs habituals d’inici ho entengueren a la total perfecció. Amb la qual cosa, el retorn de Norat a la porteria, la presència d’una bona dupla de centrals i el timó d’Imanol seria suficient per a presentar les cartes al camp i amb tot això comença la batalla definitiva cap a la glòria de que la copa fora 100% geodèsica, naturalment.

El partit comença amb les premises molt clares. Sí el timó d’Imanol funciona a la perfecció, les ocasions arribaren. Als quatre minuts arriba la prova més clara amb una bona combinació entre el Mariscal i Pablo que acava en els peus de David que no aprofità quan ho tenia a favor per inaugurar el marcador de la final. Els minuts passaven i les forces començaven a igualar-se ja que Imanol començava a passar apurs amb el seu timó i Topo 1A apretà un poc amb jugades perilloses a baló parat. La gran notícia arribà amb la entrada de Marcos als dotze minuts de joc i amb aquesta incidència, la maquinària comença a posar més llenya al motor i arribaren aproximacions més perilloses encara amb Imanol com a protagonista on tastà el gol en dues ocasions clars. Alfred continuava donant recital de la seua classe i participà també en l’enteniment dels dos jugadors claus en aquell moment però arribà uns minuts d’incertesa en forma d’ocasions clares per al rival on Norat no intervenguè però si la diosa fortuna en forma de búfals salvadors, pals oportuns i creuaments massa excesius. Descans amb bones sensacions de que el gol podia arribar ja que l’equip estava donant millor imatge i millor solvència que en anteriors partits.

Àngel es posa la feïna per damunt al camp i manà dins de ell com a improvisat davanter centre ja que Marcos necesitava un poquet de repós per a tindre ganes de jugar durant la represa. A pesar de tot, les forces començaven a nivelar-se cap al costat geodèsic. El guant d’Alfred a punt va estar d’inaugurar el marcador de manera brilliant i fins que Marcos tornà al camp la cosa continuava igual. Imanol dominava la pilota al seu gust per a trovar la jugada perfecta i Alfred colavoraba amb bones maniobres. Marcos i Eugeni tastaren el primer però Topo 1A no havia dit l’última paraula amb ocasions bastants perilloses que s’anaven al limbo.

El moment clau arribà al minut trenta-vuit de partit quan Topo 1A tingué l’ocasió més clara per a posar-se per davant però la pilota va dir que no i a la jugada següent un minut després, la pilota, gràcies amb la col.laboració de la constància, la fe i la lluita li va dir que sí a Geodetic Futbol Club. El portaveu d’aquesta incidència s’anomenava Marcos; estava fotut físicament, aguantava el dolor com podia però savia que si havia posat a l’equip en la final, ell podia ser l’home decisiu de la pròpia final i així va ser durant tres minuts històrics. Al minut trenta-nou aprofità la bona jugada estratègica de pisarra del córner per a traure el canó des de la frontal i ficar-la dins amb el suspens de les grans finals. Esclat d’alegria a la banqueta i al terreny de joc perqué a la fi tenia que arribar el gran premi però això no parà i al minut següent de nou Marcos ficà el segon gràcies a una excepcional assistència d’Alfred i un altra volta després va tindre forces de deixar la defensa per terra amb qualitat magistral i posar el tercer gol que a la postre seria ja el de la sentència definitiva per si algú ho dubtava.

Els últims minuts van ser ja amb Topo 1A entregat ja i derrotat definitivament. Minuts on Geodetic Futbol Club pogué fer més sang amb grans ocasions d’Imanol, Alfred i Eugeni. El xut d’Alfred va ser de lo millor en potència i qualitat però el porter de Topo 1A es traguè de la manèga la parada del partit. Al final del partit, tot va ser alegria i festa a la gespa perquè el gran objectiu marcat per aquesta setmana es va aconseguir i amb això es llevá l’espina de l’any passat on el mateix equip es va quedar fora de la final. Ara es el moment de gaudir del moment i a pensar en els pròxims partits de Copa i play-offs on Geodetic Futbol Club pot fer més gran la seua llegenda.

Definitivament, l’equip ha anat de menys a més futbolísticament parlant però el que no ha variat es l’actitud positiva dels tretze components del planter que han jugat aquestos tres partits del torneig del patró. Els Norat, Xavi, Cabanes, Talu, Imanol, Pablo, Eugeni, Alfred, Marcos, Jon, David, Gonzalo, Jose i Àngel han posat la primera pedra per a la história i que el mur de l’exit continue construint-se a poc a poc.